La nova Col·lecció Tèxtil


Des de Relligats Olivé intentem que els nostres productes de botiga siguin fets amb molta dedicació i paciència, amb molta cura i amb materials que li ofereixin al producte l’etiqueta d’innovació, autenticitat i de peça única.

Intentem trobar papers per folrar les nostres llibretes, àlbums, carpetes o arxivadors amb papers o teles de diferents botigues fins i tot de diferents països. N’hem trobat de l’Índia, del Nepal, de la Xina, d’Anglaterra, d’Itàlia, de Nova York… Hem fet servir papers antics, romàntics, agradables al tacte, hem fet servir peces de roba transformant-les i hem aconseguit teles trobades en botigues ben especials.

Cada cop que acabem una col·lecció ens llancem a buscar materials nous per crear més productes, i de vegades és el material que ens troba a nosaltres. En aquest cas us vull explicar la història de la nostra pròxima col·lecció que ja està en marxa: “La Col·lecció Tèxtil”.

Una clienta s’acosta al nostre taller per explicar-nos que un tiet seu que es dedicava a la Indústria Tèxtil ha mort i que tenen un gran estoc de teles antigues. La idea ens suggereix alguna cosa autèntica i tot i que no estem convençuts que hi trobem res adient al nostre estil, decidim passar-hi.

I aquí comença l’aventura: són uns baixos de Rambla Catalunya. El rètol a la paret ens dóna la benvinguda: “Cedimatexsa: Central de Distribución de Manufacturas Textiles”.

E45E079D-8C2A-4420-AC17-7811A963DB6F

Premem el timbre que fa un soroll de clàxon antic amb una potència exagerada i ens vénen a obrir. Ens endinsem passant per dues sales grans i buides sense res a destacar fins que arribem a la sala interior que ens sorprèn per la seva deliciosa arquitectura.

F0486CC9-15A5-43E7-95E1-F000E53D4B2E

La sala té unes columnes primes de ferro que sustenten el sostre, aquest està ple de claraboies que deixen entrar a la sala una llum plàcida, clara, neutre… al mig un taulell immens que s’utilitza per tallar els metres de teles sense parar, dos taulells als laterals que carreguen rotllos amb milers de metres de teles.

Rotllos i més rotllos recolzats a les parets, tot el que poden i més, amuntegant-se els uns amb els altres.

img_5041

 

De seguida veiem que hi ha teles que de ben segur encaixaran amb el nostre gust de Relligats Olivé i fem una passada ràpida.

Ens conviden a baixar al magatzem del soterrani i la nostra sorpresa és màxima en veure la immensitat de l’espai amb passadissos i estanteries absolutament plenes de rotllos de tela.

img_5038

img_5046

Ens n’hem enamorat d’unes en particular, l’especialitat de l’empresa. Són les teles de Damasc, ens expliquen les noies que la diferència la dóna que el motiu sigui cosit amb fil i no estampat. Està en una desena de colors i amb diferents motius de més senzills a més treballats.

img_5052

També triem teles de floretes petites que ens recorden uns sacs de dormir de la nostra infantesa, de quan només hi havia pocs estampats i poca varietat de productes i ens inspiren records dels llibres de Beatrix Potter.

img_5053

Altres teles elegantíssimes que tenen uns acabats setinats amb uns estampats de mimoses.

img_5054

D’altres amb flors grosses ben vistoses.

 

 

Motius arabescos i formes de caixmir, estampats retro que semblen trets de les rajoles antigues de les parets de les cuines dels nostres pares.

 

 

I un estampat per donar un homenatge a la moda amb un toc dels seixanta del segle XX.

img_5058

I aquest és una petita mostra del resultat de la tria de teles per convertir-les en llibretes o àlbums:

 

A part de tantes teles, entremig de les estanteries hi ha milers de secrets d’una empresa, entre la pols d’una història com qualsevol altra que quedaria soterrada per la modernitat si ningú ho expliqués.

img_5034

 

Ens fascina el local, ens fascina el tèxtil, ens fascina la història i per això crèiem que us havíem de transmetre l’essència de la nostra nova “Col·lecció Tèxtil”.

És la història d’un empresari de la dècada de 1930, Jaume Argelich Twose, ara mort a finals de 2018. El seu pare va comprar l’immoble en una subhasta per a convertir els baixos i el soterrani en les oficines i tallers de l’empresa tèxtil Cedimatexsa, successora de Teixits Noguera que va ser fundada a Igualada l’any 1843 i que és d’on provenen la majoria de les teles.

Van decidir apostar per la Indústria Tèxtil amb un producte de qualitat i amb molt de nom i èxit fins que va arribar la crisi. Li va quedar un estoc importantíssim de material que no va arribar a vendre mai i ara s’acumula als baixos del gran magatzem. Sense cap hereu que continuï la saga, aquest lloc ha acabat desapareixent de la nostra Barcelona però no les seves teles que ara trobareu en alguns dels nostres productes fets a mà.

Que sapigueu que els pisos de l’immoble van ser utilitzats com a habitatges fins a 2004, any en què el seu actual amo Jaume Argelich Twose, va començar a llogar la finca com a plató de cinema i va passar a anomenar-se “Casa Argelich”. La nostra grata sorpresa és descobrir que el lloc en concret és l’escenari de la famosíssima pel·lícula “Rec”. Hi podeu reconèixer la porta d’entrada en aquest fotograma.

 

Nosaltres hem vist la pel·lícula ara, arran de la sincronia, i hem vist les teles de les quals us parlem en diverses escenes de la pel·lícula i les sales i els taulells de Cedimatexsa.

Tot plegat una història ben especial la que hi ha darrera de la nostra nova “Col·lecció Tèxtil”, no trobeu?

 

Sincronia, llibres i pel·lícules


Sabeu què és la sincronia? La coincidència en el temps de dos o més fets, fenòmens o circumstàncies. La sincronicitat és un principi de connexió no causal, ja per a les antigues cultures que l’havien observat, formava part del llenguatge del Creador.

I m’encanta quan em succeeix i ja que va de llibres us ho voldria explicar.

De vegades em compro un llibre perquè només de tenir-lo a les mans, sé que m’agradarà. Encara que no me’l pugui llegir en aquell moment, passa a “l’estanteria de llibres per llegir” i l’agafo quan realment aquell llibre em crida.

No tenia res per llegir aquestes vacances de Setmana Santa i em vaig dirigir a la meva llibreria a buscar-ne un el Divendres Sant. Els meus dits van resseguir els lloms dels llibres fins que van anar a parar al llibre: “Una mujer en Berlín” d’autora Anònima.

IMG_6538

És un diari personal narrat per una noia jove, amb molta naturalitat i que sense embuts explica el dia a dia d’un període final de la Segona Guerra Mundial a la ciutat de Berlín amb un estil que transmet la duresa del que és passar gana, sentir-se desconcertat, tenir por, intentar superar-se per poder subsistir davant l’atrocitat nazi o fins i tot sobreviure com a dona de la barbàrie de soldats del bàndol soviètic.  Un relat una mica dur de pair i immensament revelador per la seva autenticitat.

La sincronia comença quan obrint la primera pàgina veig que la data del diari és la mateixa data en la qual començo el llibre, el 20 d’abril, del 1945 al 2019. 74 anys de diferència però exactament el mateix dia. Sincronia i màgia. 

IMG_6534

Talment com el dia que vaig agafar de la mateixa estanteria de llibres per llegir, “La muntanya del Mal Consell” d’ Amos Oz, el mateix dia que l’autor moria, sense jo saber-ho, el 28 de desembre de 2018. I creieu-me si us dic que era d’aquell passat Sant Jordi, és a dir, que feia més de mig any que aquell llibre s’estava allà esperant com per agafar-lo el dia que l’autor ens deixa.

9788482648712

La confluència de dates és pura sinergia i no puc deixar de preguntar-me com pot ser que de tants dies que té l’any, coincideixen aquestes xifres capritxosament, o és que segueixen un ordre?

Altres sincronies: Dies després poso una pel·lícula a l’atzar pensant-me fins i tot que era oriental, a causa del seu títol singular, potser em recordava a “Una pasteleria en Tokyo”, “La tumba de las luciérnagas” o “Comer, beber amar” i resulta que no. La temàtica és la mateixa que el diari d’ “Una mujer en Berlín” que encara estava llegint, és a dir, de la Segona Guerra Mundial.

La pel·lícula de la que us parlo és “La sociedad literària del pastel de piel de patata“, de la qual m’assabento que la història, naturalment, està basada en un llibre. Una pel·lícula preciosa la qual reflexiona molt sobre els llibres tota l’estona, de com en un període tant fosc i incert, tan dolorós i horrorós de la guerra, on la pèrdua de familiars o de tots els béns materials, fins i tot gairebé de la mateixa ànima de cada persona, són els llibres qui salven la vida dels personatges. I en aquesta pel·lícula és literal, salven la seva vida gràcies a crear un club de lectura improvisat al qual li posen el nom hilarant de la inspiració d’una anècdota viscuda. Hi ha frases com “I si els llibres tenen el poder de reunir a la gent, que aquest faci la seva màgia” i certament els llibres uneixen les seves vides i els hi proporcionen l’escalf que necessiten, l’essència de la història en plena guerra i postguerra. A l’inici els personatges es troben també gràcies a una carta i un llibre i a partir d’aquí, la història es desenvolupa. Altament recomanable.

Més sincronies:

Dies abans vaig rescatar “La llibreria dels finals feliços” de Katarina Bivald.

IMG_6535

Quan el vaig tenir a les mans per comprar-lo em va fer decidir el fet que anava de llibres, llibreries i cartes entre dos personatges, igual que les cartes que s’envien a “La sociedad literària del pastel de piel de patata”. Però com que encara no en sabia res d’aquest llibre i pel·lícula, en el seu moment vaig tenir la referència per triar-lo, d’una barreja entre la novel·la: 84 de Charing Cross Road” de Hellen Hanff del qual ja us he parlat en algun post anterior perquè és un dels meus llibres favorits i “La Libreria” de Penelope Fitzgerald tant coneguda gràcies a la pel·lícula de l’Isabel Coixet.

Entre les tres novel.les: “La llibreria del finals feliços“, “84 de Charing Cross Road” i “La Llibreria” sumen el triangle amorós de llibres, llibreries i cartes que tant m’agrada.

Anem per parts, anem a parlar d’altres sincronies.

Abans de llegir “La Llibreria” de Penelope Fitzgerald, quan encara no sabíem ni que existia, sabeu qui va enquadernar el guió de l’Isabel Coixet? Exactament, Relligats Olivé. Va arribar al nostre taller:The Bookshop”  en fulls impresos i nosaltres li vam donar el format de llibre. Evidentment no us vam explicar per no trair la confidencialitat del client.

A l’estrena de la pel·lícula vaig preferir llegir el llibre abans de veure-la perquè sóc de les que pensa que els llibres són molt millors que le pel·lícules amb diferència. Tot i que he de dir que la pel·lícula de la Coixet va superar les meves expectatives amb escreix.

Trailer de la pel·lícula “La Libreria” de l’Isabel coixet 

Captura de pantalla 2019-05-14 a les 9.54.35

La novel·la fa que respiris l’olor d’aquella llibreria que la protagonista fa néixer en un poblet de mala mort en un petit poble anglès, tot i les desavinences que l’envolten. L’olor de la lignina dels llibres, la llum del sol que s’escola per les finestres i la pols que habita al local i marca el pas del temps.

Exactament el mateix passa a la novel·la “La llibreria dels finals feliços” que m’he llegit recentment. Com no, els llibres que parlen de llibres em persegueixen. A la novel·la també pots respirar l’olor de la llibreria que la protagonista sueca munta a l’estat d’Iowa.

Fa reviure de nou els llibres, en una llibreria que munta de manera improvisada per fer passar el temps en un poblet on ha anat de vacances per conèixer a la persona amb qui es cartejava i que per un imprevist a l’arribada, tot canvia completament.

La seva autora, Katarina Bivald, és una dona que també havia treballat en una llibreria i es nota que ha llegit una quantitat immensa de llibres que li donen un bagatge d’escriptora més que eficaç. Endreçant llibres i comentant-los es parla del best seller que va causar un terratrèmol en els seus temps: Lolita” com també menciona la novel·la de “La Llibreria”, un llibre força especial com perquè no passi per desapercebut. Podeu veure l’adaptació al cinema també pel gran mestre Stanley Kubrick.

Katarina Bivald també parla de Farenheit 465″, de Jane Eyre, esmenta des de “El diari de Bridget Jones fins a Paul Auster, d’Scott Fitzgerald, o de Mark Twain a Harry Potter, d’Annie Proulx, de la Bíblia… Esmenta gèneres literaris, confessa que li agraden els llibres enquadernats en pell, dels rituals per organitzar una llibreria (tema tan estudiat pels bibliotecaris), de com n’és d’enriquidor parlar dels llibres amb altres persones, de fer-los recomanacions o de simplement citar-ne textos o frases… I com a debat filosòfic la protagonista explica el seu dubte existencial de si s’estima més als llibres que a les persones.

Els llibres, les cartes, les llibreries, les pel·lícules, els autors, els guions, les dates….

Tantes casualitats et deixen un bon regust al paladar i acaben formant un gran Tot. No hi ha res que passi perquè sí, busqueu a les vostres vides i trobareu connexions amagades o fets encadenats. En trobareu?

espacio

Els 10 llibres més restaurats.


Fa molts anys que ens dediquem a l’Art de l’Enquadernació i han passat per les nostres mans, llibres de tot tipus. I el que tenim clar, és que hi ha una sèrie de llibres que sempre arriben al nostre taller per ser enquadernats o restaurats. Hem fet una mena d’estadística dels llibres que més es […]

Continua llegint