Com a preciosos tresors que són els llibres, moltes vegades s’han utilitzat en pel·lícules, ja sigui com a fil argumental, com a objecte principal de la trama o com a conductor d’una història.
Vaig començar a donar-hi voltes, i en un tres i no res, em van venir al cap aquestes deu pel·lícules:
“La Novena Puerta” de Roman Polanski. Portada al cinema a partir de la novel·la d’Arturo Perez Reverte “El Club Dumas”. Els dibuixos del llibre que surten a la pel·lícula són els mateixos que il·lustren el llibre real. Un autèntic bibliòfil de cap a peus és contractat per un col·leccionista de textos satànics. El protagonista, en Jonny Deep, haurà de trobar dos volums del manual d’invocacions satàniques amb tot l’enrenou i misteri que això li comportarà. A la pel·lícula veurem centenars de llibres antics per a delectar el nostre gust i posarà la mel als llavis en fer entreveure els misteris i secrets que poden arribar a guardar els llibres. El llibre que apareix a la pel·lícula: “De Umbrarum Regni Novem Portis”, està suposadament inspirat en el Necronomicón (veieu més a baix la pel·lícula d’“Evil dead”). L’home que contracta a Corso perquè s’encarregui de trobar els llibres, li mostra la seva biblioteca d’exemplars sobre el diable. Per accedir-hi ha de marcar una contrasenya que obri una càmera. La contrasenya que utilitza no és una altra que: “666”, el nombre del diable. Cliqueu aquí per veure el tràiler
”El Nombre de la Rosa” La pel·lícula esdevé de la grandíssima novel·la d’Umberto Eco. El llibre es va publicar l’any 1960 i va ser un èxit de vendes amb més de 50 milions de còpies arreu del món. Es va traduir a moltes llengües, inclòs al català, a càrrec de Josep Daurella. La pel·lícula està ambientada al segle XIV, un monjo franciscà i el seu deixeble seran els encarregats de desvelar el misteri de les desaparicions i assassinats dels monjos d’una abadia benedictina. Al més pur estil sherlockià el monjo anirà descobrint l’enigma que hi ha al darrere de les desaparicions i descobrirà com i perquè es guardaven els llibres amb tant de secretisme. L’ambientació de la novel·la és un autèntic plaer, podreu veure com els monjos, que eren els copistes, escrivien amb virtuosisme el que arribarien a ser els llibres abans de la invenció de la impremta. Umberto Eco va quedar tan descontent de la pel·lícula que es va negar a vendre els drets de cap més novel·la seva. A nosaltres ens va encantar. El tràiler el veureu clicant aquí
”The Pillow Book” de Peter Greenaway, amb música de Brian Eno. El nom de la pel·lícula esdevé del lloc on guardaven els diaris secrets, ja que els coixins japonesos eren de fusta o ceràmica i buits de l’interior. La protagonista, Nagiko, amb un matrimoni fracassat i un trauma infantil, sent la necessitat d’omplir la seva pell, amb matisos sexuals, de cal·ligrafia. Ella mateixa esdevé recipient de l’escriptura igual que els fulls d’un llibre. Aquesta pel·lícula el que fa és ensalgar el poder de la literatura i la magnificència dels llibres jugant amb la poesia de la cultura nipona tant estèticament com narrativament. Aquesta frase de la pel·lícula és més que suggerent: “L’olor del paper blanc és com el color de la pell d’un nou amant, qui arriba de sorpresa a través d’un jardí humit. I la tinta negra és com el cabell envernissat amb laca. I la ploma? Bé, la ploma és com l’instrument del plaure el propòsit del qual mai està en dubte però l’eficiència sorprenent del qual sempre s’oblida.” O aquesta altra: “L’escriptura és una ocupació ordinària. Però encara així, quina preciositat. I si l’escriptura no existís, quina terrible depressió seria la que tots experimentaríem.” Una escena de la pel·lícula és la crema d’una biblioteca. Aquí veureu el tràiler
”El Libro de Eli” Ens hem de situar en un futur apocalíptic on el personatge s’obre camí a través dels Estats Units cap a un lloc concret i durant el trajecte, Eli (aquest és el seu nom) haurà d’enfrontar-se a ambients on governa el canibalisme, el salvatgisme i la devastació. Ho farà tot per protegir: un Llibre. Eli o Elí (“Yahveh és alt”) va ser un Summe Sacerdot i Jutge d’Israel, de la família de Itamar, de la Tribu de Leví. Va ser successor de Sansón, i predecessor i mentor del profeta Samuel; la seva figura apareix reflectida en el primer llibre de Samuel. Enmig d’un ambient de desesperació recreat pel director amb una atmosfera enigmàtica ens portarà fins a la sorpresa final que no desvetllarem aquí. Cliqueu aquí per veure el tràiler
”El diario de Anna Frank” què us puc dir que no sapigueu ja d’aquesta pel·lícula recreada a partir del diari d’una nena de tretze anys, l’Ana, que escriu mentre viu tancada a les golfes d’una casa mentre la barbàrie nazi segueix el seu curs. Enmig d’un ambient bel·ligerant l’Ana escriu fulls i fulls durant dos anys i és així com rebem a través d’aquell diari el testimoni de les sensacions, les experiències i l’horror del moment. Un testimoni únic i primordial per entendre la Història. Aquí el llibre no és l’objecte de la pel·lícula sinó que és el mateix diari el que dóna vida a la pel·lícula amb el seu relat. Aquí teniu una cita del diari: “Les persones lliures mai podran concebre el que els llibres signifiquen per als qui vivim tancats.” (11 de juliol de 1943). Nelson Mandela explicava sobre la fortalesa que li va donar la lectura del diari quan va estar pres a l’illa de Robben. Va ser considerat un dels 100 millors llibres segons Le Monde. Alerta perqué tenim dues versions: la de 1959 i la de 2009. Aquí veureu el tràiler
”Farenheit 451” Pel·lícula futurista de ciència-ficció de François Truffaut, inspirada en la novel·la de Ray Bradbury. El títol respon a la temperatura a la qual cremen els llibres. L’argument gira envers un bomber que és l’encarregat de cremar els llibres per ordre del govern per controlar a la població. Els seus valors es tabalegen en conèixer una noia, la qual és una apassionada dels llibres. Ens planteja una sèrie de dubtes morals com la censura o l’abús de poder, i posa al punt de mira el llibre com a objecte primordial en el desenvolupament de la cultura i per tant de la societat. 451Fº equivalen a 245Cº. A l’escriptor de la novel·la li han adaptat sis pel·lícules al cine, comptant aquesta. Cliqueu aquí per veure el tràiler
“La Historia Interminable” Un nen entra en una apassionant història de fantasia a través d’un llibre que troba a les golfes de casa seva. La història transcórrer mentre el nen llegeix, així doncs entra i surt del llibre i es barreja fantasia i realitat. Per tant el llibre és el fil conductor, l’objecte que fa de porta entre un món i l’altre. Com a curiositat, l’edició original d’aquest llibre i en algunes edicions i traduccions, trobem que està imprès en dos colors diferents: en tinta vermella, quan llegim què li passa a en Bastian (elprotagonista), i en tinta verda quan som dins el llibre. L’escriptor, Michael Ende, és també l’autor de Momo, adaptada també al cinema. Hi ha tres adaptacions al cinema, però les altres dues mantenen els personatges de la història original però tenen un fil argumental diferent. També va ser adaptada per a un ballet i una òpera a Alemanya. Aquí veureu el tràiler
“Ágora” del cineasta Amenábar. Ens situa a Egipte on uns fanàtics religiosos s’encarreguen de fer desaparèixer la Biblioteca d’ Alexandria, l’últim vestigi de la cultura d’aquells temps. Hypatia, una jove filòsofa i astrònoma, lluita per salvaguardar la cultura del món antic rere els murs. No ens trobarem amb una biblioteca plena de llibres, ja que encara no existien com a tals, sinó que hi trobarem papirs, els rotllos on s’escribien els tractats o qualsevol altra sapiència del moment. Se sap que a la biblioteca es van arribar a dipositar el següent nombre de llibres: 200.000 volums en l’època de Ptolomeu I, 400.000 en l’època de Ptolomeu II, 700.000 l’any 48 a. C., amb Juli César i 900.000 quan Marco Antonio va oferir 200.000 volums a Cleòpatra, portats de la Biblioteca de Pèrgam. Aquí veureu el tràiler
”Evil dead” Imagineu-vos cinc estudiants universitaris en una cabana enmig d’un bosc mentre llegeixen el Necronomicon, el llibre dels morts del que es diu que va ser enquadernat amb pell humana i escrit amb sang. Mentre van llegint el llibre, passen coses estranyes… Stephen King, escriptor de novel·les de terror, va qualificar la pel·lícula com un dels films d’horror més originals de la història. No oblideu el remake de 2013. Crec que no necessiteu cap més explicació. Prepareu-vos per saltar del sofà Cliqueu aquí per veure el tràiler
“Kerity y la casa de los cuentos” És una entranyable pel·lícula infantil on el protagonista és l’únic hereu d’una enorme biblioteca de contes per part de la seva tieta. Nataniel (el nom del protagonista) no sap llegir i juntament amb la pèrdua de la seva estimada tieta i la decepció del que li ha deixat, fa que s’entristeixi i perdi l’estima pels llibres fins a perdre’ls. En Nataniel diu així: “Llibres? Tant misteri per uns llibres?”. Passant per diverses aventures intentarà recuperar la biblioteca i això farà que descobreixi l’autèntic valor dels llibres i la màgia que amaguen al seu interior. Als vostres fills els encantarà i a vosaltres també. Aquí teniu el tràiler
Podeu trobar totes d’aquestes pel·lícules a la pàgina de FilmAffinity (ja us he linkat els títols a la web) on les podreu veure online per un mòdic preu o podeu anar-les a llogar a alguna DVDteca com per exemple Séptimo Arte Digital.
Pels que us fa mandra llegir els llibres originals delecteu-vos amb l’Art del Cinema, amb els clàssics o amb els remakes. Els llibres són joies i les pel·lícules també se’n fan ressò.
Us en falta alguna per veure? O potser se us acut alguna més?
0 thoughts on “10 pel·lícules on els protagonistes són els llibres”