Quan arriba un llibre al taller per restaurar, els ulls es fixen en aquella peça i el cervell l’estudia, de lluny.
Aprecio l’ànima d’aquell llibre mentre els meus dits ressegueixen les cobertes trencades i els fulls esguerrats. L’olor de la lignina s’escampa al meu voltant.
L’estudi del diagnòstic va despertant un sentiment envers aquell objecte i a mesura que el vaig cuidant i mimant per restaurar-lo me’n vaig enamorant.
Omple de goig veure com va canviant la cara, com arreglant aquella punta de la coberta, canviant aquelles betes trencades que ara lliguen de debó o com trobant unes guardes d’un to adient pel color o la textura del paper, van donant un caràcter més fort encara. Perquè l’aparença és important, tot i que l’interior és un tresor, l’exterior és un sentinella que guarda aquest tresor.
Un cop llest vas intentant reparar el mínim detall que ha quedat per millorar, perquè sempre es pot millorar o potser perquè et fa llàstima deixar-lo anar.
Quan l’embolico i el deixo de veure ja l’enyoro i quan marxa del taller encara penso en ell.
És enamorar-se d’un llibre, ja que no només és un objecte sinó un cos amb ànima.
Ser enquadernadora no és només crear llibres o restaurar-los sinó sentir-los al fons del cor.
Us heu enamorat mai d’un llibre?
