El seu nom prové del cognom del cirurgià francès Joseph Ignace Guillotin, diputat a l’Assemblea Nacional, que va recomanar el seu ús a les execucions per agilitzar i estalviar patiment als condemnats. Una de les més famoses execucions va ser la de la reina Maria Antonieta, executada l’any 1793 davant de tots els ciutadans de París. La guillotina va ser dissenyada pel doctor Antoine Louis i la va construir l’alemany Tobias Schmidt que era fabricant de pianos.
Però nosaltres estem aquí per parlar de les guillotines de paper que van ser patentades l’any 1844 i 1852 per Guillaume Massiquot. Les mateixes que han estat en ús des dels anys 1830 quan el 1837 Thirault va construir el model amb un full de tall sobre una superfície plana.
La nostra guillotina és una màquina sempre envoltada de sacs d’estralls de paper.
Serveix per guillotinar els talls del llibre o per tallar gruixos de paper que no podríem tallar en una cisalla, ja que tot i que també és precisa, és massa rústica, al ser manual no es pot exercir tanta pressió.
La fulla de la guillotina és brillantment afilada segons el seu ús. De vegades la màquina necessita una posada a punt i per això és indispensable aprendre-la a escoltar. El motor, la fulla al baixar, la pressió del pisó, la rosca dels comandaments per moure el curró…
Els clients sempre la miren amb curiositat i els intriga la seva aparent perillositat. Els sorprèn el nostre maneig i pregunten amb curiositat. La broma recurrent és que allà t’hi pots tallar les ungles i amb aquesta frase reafirmes la seva contundència i precisió.
L’anècdota repetida a qui la vol escoltar és el dia en què unes tisores es van quedar enmig del fil de tallar i al baixar la fulla, les va partir. La força és immesurable i no es pot menysprear.
El cert és que aquesta màquina segueix la normativa de seguretat i si no prems els dos botons alhora els quals estan distanciats entre ells per un metre, la fulla no baixa. D’aquesta manera aconseguim tenir sempre les dues mans ocupades lliures de qualsevol delicte.
Aquesta guillotina fa anys que ens acompanya i no sabríem dir quantes vegades ha pujat i baixat la seva fulla però us assegurem que milers i milers de cops.
Heu sentit mai el soroll d’una guilllotina? Cliqueu aquí
Molt maco aquest article!
L’estima per les eines, o màquines, hi és quan s’estima també la feina que s’hi fa, i es nota en el text.
Gràcies Rita. El teu comentari ens ha fet pensar i creiem que és totalment encertat això que dius. De nou, gràcies.