10 llibres que parlen de llibres

Sóc tant cinèfila com bibliòfila i si vaig poder trobar 10 pelis on els protagonistes són els llibres també sóc capaç de trobar 10 llibres que parlin de llibres. Així és que vaig començar a buscar entre la meva biblioteca i no vaig parar de trobar llibres que parlen de llibres i llibres i llibres i llibres…

Tots els llibres són tresors però n’hi ha alguns que són veritablement molt especials perquè expliquen històries on els llibres són protagonistes (d’això se’n diu buscar tres peus al gat). Molts autors parlen de l’esperit màgic dels llibres, del seu contingut enigmàtic, del poder que emanen o de la saviesa que posseeixen. Si sou lectors sé del cert que ja ho sabreu, així és que aquí van les meves recomanacions:

“Mendel el dels llibres”  del fantàstic Stefan Zweig, aquest autor em té veritablement captivada. És la història d’un vell jueu rus que té a la seva ment el catàleg de tots els llibres. Té una vasta sapiència sobre l’existència infinita de llibres, els reconeix i és capaç de trobar-los no només amb el títol sinó també amb l’argument de la història, podria ser un bibliotecari o un llibreter. La seva vida són els llibres i es refugia cada dia en un vell cafè de Viena on els devora, mentre de tant en tant, rep a aquells qui busquen llibres i els hi dóna respostes. La història posa en evidència els valors humans, ja que són temps de guerra i Zweig aprofita per explicar dins d’aquest conte la història dels jueus, portadors de la cultura, la tradició i també dels diners.

“El llibreter assassí de Barcelona” de Ramón Miquel i Planas. És una apassionant llegenda que succeeix a Barcelona i que va revelar per primer cop un article al diari “Le Gazzette des Tribunaux” de París i després va inspirar al jove Flaubert a escriure el seu “Bibliomanía”, també va ser citat per la Revista “Serapeum” de Leipzig, la Revista “Le Voleur” de París, o trobem també una referència al volum de Jules Janin a “Le Livre” de París. És a dir, tot un èxit més enllà de les nostres fronteres. Als que us agraden els llibres, tant com al protagonista del llibre que és capaç de matar per aconseguir-los, entendreu potser els seus motius i sentireu el què us explica, el què li aporten els llibres i a més a més, trobareu un lèxic enriquidor d’enquadernadors i bibliòfils. La història ha estat estudiada fins a la sacietat amb tots els ets i uts sobre la inspiració, les coincidències amb la realitat, la llegenda i el context històric.

“L’Amant de les llibreries” de Claude Roy. L’autor expressa en aquest petit relat el seu profund enamorament als llibres i a les llibreries, la passió que li professen i l’estima que els hi té. I realment sap de què parla perquè cada declaració d’amor que confessa ens transporta a l’olor dels llibres, al tacte dels fulls, a la imaginació que cultiven i a l’estima de l’art de llegir. Arriba a comparar els llibres amb les persones, a nomenar-los els seus ‘millors amics’ i es refereix contínuament a l’alegria que li comporta compartir la vida amb ells. Parla de les col·leccions de llibres com “La cova d’Alí Babà de la lectura” o “l’Arca de Noè de la paraula” i ho trobem molt més enllà que poètic, potser místic. Menciona ‘els llibres amb barbes’ com el nostre anterior post. I diu així: “Intento tractar als llibres com ells em tracten a mi, és a dir, d’home a home”

“L’Enquadernador d’Hort” de Leopold von Sacher-Masoch. Un deliciós i curt relat on el protagonista és un enquadernador (d’aquí la nostra devoció per ell, ja que no sempre s’expliquen històries d’enquadernadors, oi?) El protagonista en qüestió, també bibliòfil com no, enquaderna els llibres dels seus clients sense poder reprimir-se abans de llegir-los tenint algun que altre conflicte amb el client per retardar la seva entrega o fins i tot per no entregar-lo, ja que el podia considerar no suficientment bo. Un bombonet deliciós.

“La Batalla entre els llibres antics i moderns” de Jonathan Swift . És un dels seus primers treballs en prosa (1697). Aquest llibre ens aporta una dialèctica entre els anomenats llibres ‘antics’ i ‘moderns’. Escrit a l’època de la Il·lustració on les discussions literàries del moment intentaven valorar si eren millors les obres de l’antiguitat o les modernes. Posa de manifest la rivalitat entre els defensors de la modernitat i la innovació i els defensors de la tradició clàssica. A mesura que el relat avança l’autor es posiciona envers un pensament o l’altre sense acabar de posicionar-se del tot i  ens deixa amb un final enigmàtic que aquí no desvetllarem.

“1001 llibres que s’han de llegir abans de morir” de Peter Boxall i Jose-Carlos Mainer. En el seu pròleg destaquen la importància de l’Amor als llibres i a la passió, l’amistat i el plaer que produeixen. Les 1001 novel.les que ens ofereixen estan ordenades cronològicament, començant amb el llibre “Les mil i una nits” de l’any 850 i acabant amb “La mesura del món” de l’any 2005. Potser ara se’n podria fer un annex fins al 2015? És un llibre molt complert on ens fan una sinopsi de l’argument, ens parlen de l’autor i ens situen històricament el moment. Un bon catàleg.

“Llibreries” de Jorge Carrión. L’autor potser influenciat per la feina del seu pare, treballador del Círculo de Lectores, va créixer envoltat de llibres. El fet que li agradés viatjar va fer que comencés a descobrir llibreries arreu del món i a col·leccionar idees sobre elles, fent investigacions, estudis del desenvolupament dins les societats, juntament amb la introducció de la tecnologia i fins i tot retrats de la part més humana de les llibreries: els llibreters. Sempre trobem elogis als llibres i descripcions de llocs plens de llibres i pols que fan sentir ganes de posar-hi els peus i perdre-s’hi llargues hores. L’escriptor escriu l’assaig des de dins, amb intensitat i això fa que sigui un llibre dens però rodó.

“El Vici de la Lectura” d’ Edith Wharton. Podríem catalogar aquest llibre com un petit estudi sobre la lectura i també sobre els lectors. De fet és una crítica al tipus de lector mecànic que el que fa és senzillament, ens diu, perjudicar a les ‘lletres’. Parla també del tipus de llibre que ofereix o no ‘profit’ al lector i afirma que hi ha llibres que estan buits de contingut, potser no li falta raó. D’una manera ferma i sagàç ens fa una crítica intel·ligent i ens insta a la reflexió.

“La lladre de llibres” novel·la de Markus Zusak. La història transcórrer a l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial. Liesel, una noieta adoptada, viu amb una família d’acollida i es refugia darrere un llibre que va pertànyer al germà que va perdre. No sap llegir i el seu nou pare l’inicia en la lectura i és així com la Liesel es deleix per devorar els llibres arribant a cometre certes ‘aventures arriscades’ per poder estar a prop d’ells. La història és una oda a la cultura, a l’escriptura i a la lectura, al poder de les paraules, a la saviesa… i és un gust la dedicació amb la qual la Liesel utilitza les lectures per salvar el seu esperit i dels que l’envolten d’un ambient hostil i perillós com ho és la guerra. De nou l’escriptor situa als jueus prop de la cultura i els llibres. Se us glaçarà l’ànima en segons quina narració on la crema de llibres per parts dels nazis converteix en pols i fum tans grans tresors…

“84, Charing Cross Road” d’ Helene Hanff. Aquesta delícia de llibre permeteu-me que us digui que és també un dels meus favorits. L’escriptora, que no va guanyar-se la vida massa folgadament com a tal, aconsegueix amb la publicació de la correspondència entre ella, escriptora de Nova York i un llibreter de Mark & Co d’Anglaterra, en Frank Doel, la seva reputació. Es tracta de la relació que es crea entre ells, l’Helene i en Frank, juntament amb el personal que treballa a la llibreria i que creen una estreta relació al llarg de vint anys. Tot perquè l’Helene persegueix la literatura anglesa i troba a la llibreria d’en Frank els llibres de segona mà que tant omplen el seu esperit. Les cartes són autèntiques píndoles de la felicitat per aquells qui estimen els llibres, ja que l’escriptora elogia el tacte dels fulls, l’exquisida enquadernació, les inscripcions en els fulls de guarda, la bellesa de la narrativa, la qualitat dels papers i els materials del llibre… de veritat que és un autèntic plaer llegir aquestes cartes que són com una espècie de diari personal entre ells dos.

I segur que en podríem trobar molts més de llibres que parlen de llibres, però de moment amb aquests deu ja teniu feina. Ah! I abans de veure la pel·lícula de qualsevol d’aquests llibres primer gaudiu de les lletres impreses i del tacte del paper o potser de la tauleta. N’heu llegit ja algun?