El procés d’una Caixa Octogonal

L’Albert ve al taller amb un company, s’estranya que el recordi, fa dos anys abans havia vingut amb un projecte d’una caixa pel treball final del Grau Superior d’Arts Gràfiques de Salesians i ara torna per fer alguna cosa semblant. Està a la universitat, estudia Disseny Industrial i el seu projecte és una caixa octogonal per una ampolla de cava. Els dos companys d’estudis han dissenyat l’estructura i han fet els plànols, necessiten que el seu projecte en digital prengui forma real i per això ens vénen a buscar.

El repte és suculent, una caixa en forma octogonal amb tapa per contenir una ampolla. Som-hi!

Comencem tallant cartrons amb mides aproximades, els seus plànols no han tingut en compte el gruix del material per folrar, és a dir que les mides les hem de readaptar.

Tallem cartró per l’interior i comencem a donar forma a l’estructura interna que també serà octogonal.

Folrem la part que es veurà un cop muntat. Calculem gruixos i passem a muntar la part exterior, la qual haurem folrat la seva part interior prèviament.

És com muntar un puzle, les peces van i vénen i es van encadenant fins a donar forma. Ens ajudem de gomes, de cel·lo, de punts de cola i d’objectes que ens ajuden a aguantar les parts.

Treballem amb les mides de les bases octogonals de cada peça. La interior, l’exterior i la de la tapa.

Passem a muntar l’exterior de la mateixa manera que l’interior.

Un cop muntat exterior i interior i fetes les bases, passem a muntar la part de dalt que farà de tapa.

I ve el moment preuat en què part de dalt i de baix han d’encaixar a la perfecció… Voilà! Tot un plaer veure com s’adapta una peça amb l’altre a la primera.

Passem paper de vidre per rectificar la peça a cada una de les parts de base i tapa.

Marquem el lloc on aniran les nanses.

Folrem la part exterior.

Fem els forats per les nanses i les posem fixant-les amb cola.

Folrem la part de dalt que fa de tapa.

I un cop totes les parts folrades les encaixem.

Passem a enganxar els vinils a la part frontal.

I després a la part superior de la tapa i l’adhesiu del codi de barres al darrere.

Caixa enllestida. Quin repte més agraït.

I és que quan l’Albert va venir amb aquest projecte que no havíem fet mai sabíem que seria difícil que tot encaixés, la complexitat era elevada però els reptes ens donen ales i vam creure que allò ho podíem fer i creure és poder.

L’experiència que hem tingut ens fa saber que podem fer el que vulguem. Amb temps, paciència i un toc d’inspiració divina, sabem que les nostres mans sabran desenvolupar qualsevol projecte. Quin serà el següent repte?