Llibres rars

I és que cada cop que arriba un llibre al nostre taller és diferent. Tots tenen alguna cosa especial i n’hi ha uns quants, ben pocs, que són autèntiques peces de museu pel seu disseny, per la seva maquetació, pel seu significat, per la seva enquadernació, pel seu estil…

Us he fet una tria d’uns quants exemplars:

1/ En Carlos Gamboa, client nostre primer com a estudiant dels “Salesians” de Sarrià i després com a maquetador i impressor, propietari de “La Bona Trama”, va presentar juntament amb Marta Carrete com a treball final de projecte un llibre del tot curiós. Un doble llibre amb doble llom, enquadernat amb tapa dura a sang i títol del llibre fet amb vinil negre brillant. Un autèntic joc de miralls amb un resultat espectacular.

Aquesta preciositat els hi va donar el 1r Premi otorgat per Hispack, premi Liderpack 2013, a la categoria PLV en categoria de disseny jove.

Bravo Carlos i Marta, el llibre és espatarrant.

2/  Ja com a impressor de “La Bona Trama”, en Carlos ens truca un dia avisant que ens porta un llibre especial en el qual s’ha trencat les banyes produint. És un llibre aparentment normal, una especie de guia de restaurants, bars i hotels on l’interior està ple de díptics que donen joc a l’usuari de la guia i que per la seva maquetació i tria de colors, ens captiva la mirada. La dissenyadora va fer bona feina.

L’enquadernació és un tres peces: llom de paper amb una sanefa peculiar i plans amb logo de conjunt.

S’ha d’anar amb compte quan es dobleguen els fulls, ara cap a dins ara cap enfora. La tria dels materials és excel·lent i el resultat és juganer, recorda potser un vano a ple estiu, refrescant.

3/ La Laura Perez, estudiant de l’Escola Superior de Disseny de Moda Felicidad Duce ens arriba un dia amb un somriure i una carpeta plena de fulls que pertanyen a l’Scketchbook del seu projecte final. Cada material per utilitzar en l’enquadernació està triat amb una delicadesa extrema, la gama tonal de totes les peces és estructurada i crea un resultat final que enamora.

Ella ha triat la seva pròpia tela que hem laminat, ella ha pintat de daurat les flors que faran de tanques, ella ha fet la foto que anirà a la portada i ella ha omplert el treball de retalls de roba, d’idees i de fotos d’inspiració que ha fet en el seu Erasmus a Istanbul.

I el que més ens agrada d’aquest treball és com traspuen les seves ganes de crear i la passió que té per allò que està estudiant. Endavant Laura!

4/ De vegades arriba gent al taller que no saps ni com t’han trobat i aquest és en Daniel Montes, dissenyador de l’estudi Gràfic “El Senyor Cargol” un tipus tranquil i somrient que porta alguna cosa força especial entre mans.

Li han fet l’encàrrec especial: un conte per una nena que es diu “Lu”. En Dani com a bon il·lustrador li ha fet uns dibuixos a llapis fascinants i, ja que el llibre és una joia, l’enquadernació ha de ser especial.

Ho té clar i tria un cartró vist, sense folrar, amb un llom de tela de color vermell ben llampant, res més, senzill però elegant.

Això sí, ho acaba de rematar amb un dibuix fet per ell a la portada, un cor que batega i el seu títol “El llibre de la Lu”

Dani ets especial!

5/ Un altre ‘rara avis’ que no per senzill és menys interessant. Els nois d’“Impressionart” maqueten milers de treballs i fotografies d’estudiants que els maregen sense parar i resolen imprevistos amb una diligència sorprenent, ens porten un dia un llibre on tots els plecs no són numerats, on és igual si el llibre està del dret o del revés

o si els plecs es canvien d’ordre, o si hi ha guixades, targetons, postals o pètals de roses escanejats a les seves planes,

o fins i tot que la paginació sigui caòtica, és a dir, tot allò que és important que no passi mai en un llibre “normal”.

Francesc i Xavi la feinada que feu amb tots els arxius que us arriben us fan uns grans professionals.

6/ I és que també hi ha llibres que es queden a mig procés tot i estar acabats. Últimament hi ha clients que busquen donar al seu llibre quelcom especial i així doncs ens el fan deixar a mitges, només cosit i prou!

Els avisem que s’ha d’encolar el llom, ja que si només els cosim el fil en moure’s pot caure i desfer-se l’enquadernació, a tots els hi està bé i s’emporten el seu llibre amb el cosit vist. La veritat és que el resultat és força atractiu tot i que l’hem deixat a mitges.

I és que ja ho dic jo que els defectes o els trets especials i característics són els que ens fan especials. I als llibres també.

Quin és el llibre que heu trobat més estrany?