El Poder dels Llibres
Així com els camins del Senyor són inescrutables, els poders dels Llibres són inabastables.
Aquest cap de setmana m’ha caigut del cel un extraordinari llibre que juntament amb un parell d’aquelles coses que et passen a la vida que es diuen sincronia, et fan reflexionar certs aspectes de la vida que m’agradaria compartir amb vosaltres.
El llibre es titula “La casa dels vint mil llibres” i llegint la contraportada el que em suggereix és llibreria, bibliofília, família jueva, humanisme, història… i aquestes dades sumades a que és literatura no ficció, fan que me l’emporti cap a casa per devorar-lo i fer-me feliç i així poder-vos-en fer cinc cèntims.
L’escriptor és Sasha Abramsky i ens narra amb una memòria impecable i fresca, com recorda la casa i la vida del seu avi, en Chimen Abramsky, personatge que posseeix entre quinze mil i vint mil exemplars de llibres a la seva pròpia casa, entre documents, revistes, edicions limitades, exemplars únics i que a més a més regenta una llibreria, la “Shapiro, Valentine & Co” a Londres.
L’autor ens fa navegar en el món de Chimen Abramsky explicant com tracta el seu gran tresor, com va fent gran de mica en mica la biblioteca, com està repartida per les habitacions de la casa, quina manera té de fer-la créixer, les tertúlies que formava a casa seva amb pensadors i crítics de l’època, amb quins personatges es relacionava, les cartes escrites per demanar llibres des de l’altra punta del món o de converses amb gent important, les afiliacions a partits, els seus pensaments polítics, abastament de Karl Marx, després de liberalisme, de història a tort i dret o de com podia ser ateu en una família jueva de tres generacions de rabins.
Des de les primeres pàgines ja quedo impregnada amb el seu art literari, relatant com anomena a les lleixes immenses, plenes de llibres: “parets de paraules” o quan afirma que Chimen, igual que ens passa a molts de nosaltres, “es va tornar addicte a la lletra impresa, a la textura dels llibres, al tacte dels vells manuscrits...“ i que aquests mateixos “li conferien unes muralles que li proporcionaven una protecció contra la bogeria del món” o que “fins i tot eren mapes de carreteres per recórrer el caos” i això em fa pensar en un vídeo viral que fa temps que va per les xarxes però que jo no he vist fins ara (ja veus quines coses), on Will Smith fa un petit discurs sobre el qual segons ell, són les claus de la vida: “Córrer i llegir”. En el discurs advoca que l’hàbit de “córrer” et fa adonar d’aquells moments en que et trobes extenuat i el teu cos et demana parar però tu has de continuar donant més de tu, malgrat sentis una veueta que et demana el contrari. Això fa que en el dia a dia puguis aplicar el mateix esforç de superació quan tinguis moments on no trobis més camí, o no puguis continuar, sigui pel que sigui, i et puguis aixecar de nou i continuar vivint.
La segona clau de la vida per l’actor és “llegir”. Com ben bé diu, al llarg dels anys no hi hagut ningú a qui no li hagi passat res de nou i per tant, als llibres hi trobarem les solucions a totes aquelles situacions difícils que altres han viscut abans i que ja han après i volen transmetre. I la veritat és que tot lliga, perquè si estem atents i ho sabem sentir, en els llibres hi trobarem històries reals o no tant reals, inspirades en vides pròpies o alienes, o revelacions brillants, conflictes viscuts o fins i tot necessitats de compartir que donen sentit a una vida o a cent mil semblants. O punts de vista oposats que ens poden ajudar a comparar anècdotes amb el que ens passa, a reflexionar-hi o a fer-nos relativitzar els problemes. Per tant un llibre ens pot ajudar més del que creiem, estan plens de veritats.
El llibre de Sasha Abramsky del qual us parlo avui diu així: “Els llibres són el material de renéixer, la manera de treure el passat a la vida” i això és el que els fa especials. Els llibres han tingut un poder incommensurable en la història de la Humanitat i m’ho ha fet recordar també una pel·lícula que he vist fa poc d’en Nicolas Cage titulada “En temps de bruixes”. Dos cavallers de les croades, un comerciant i un sacerdot transporten a una jove que serà jutjada per bruixa i tot i que la pel·lícula en sí, et pot agradar més o menys, el desenllaç demostra la importància vital del llibre com a transmissor de coneixement únic i necessari. La pel·lícula ho reforça més encara pel fet de trobar-nos a l’alta Edat Mitjana, quan el llibre era un objecte únic, ja que en aquells temps els copistes els escrivien a mà i era difícil tenir-ne dues còpies. També gaudireu de les escenes de sales on els escrivans desenvolupaven la seva feina amb pluma i tinter o d’unes biblioteques plenes de llibres vells i rotllos antics o enquadernacions fetes amb pedres precioses incrustades, que en aquella època es caracteritzaven per ser enquadernades amb orfebreria i que fan vibrar l’esperit de qualsevol amant dels llibres.
La novel·la “En el nom de la rosa” d’Umberto Eco també transmet el mateix missatge sobre el valor incalculable que tenen els llibres tant pel seu coneixement essencial com pel propi valor de l’objecte com a peça única sobretot abans de la invenció de la impremta. I és per això que al llarg de la història hi ha hagut gent que ha volgut destruir els llibres perquè el coneixement no es difongués i aprofitar-se així de la ignorància de la societat.
Així és que ja ho sabeu, els llibres són poderosos, i si cultiveu el vici de llegir, us fareu més forts. Sempre trobareu respostes o millor encara, fins i tot us fareu preguntes. Perquè en elfons, tothom busca “el perquè de tot plegat”. Buscareu obtenir algun poder nou?
