Fidel treballadora.

Us presentem la nostra màquina de cosir, la qual ens acompanya en aquesta feina tan artesanal. És una màquina semiautomàtica, la qual cosa vol dir que has de col·locar manualment el plec al carro i fer-lo pujar a través d’un pedal accionat amb els peus. És antiga, de segona mà, la vam adquirir cap a l’any 1985 tot i que va ser fabricada l’any 1960. Té més de 50 anys… que no són pocs! I el seu origen és alemany, de Leipzig.

Ens ajuda a cosir els plecs dels llibres i ens agilitza la feina, sobretot si el volum de llibres a cosir és elevat. D’altra manera el cosit es realitza artesanalment amb un cosidor a l’estil d’un teler, passant el fil entre cordes, trenant plecs entre plecs.

Anem col·locant els plecs al carro i amb el pedal els fem pujar fins a topar amb les agulles que s’encarreguen de passar-hi el fil. Un cop cosit passem al següent i al següent plec, fins que van sortint els llibres sencers i cosits pel darrere. El fet que hi hagi un moment que es fan dues pedalades seguides és el senyal que indica que tallem el fil perquè s’acaba l’últim plec del llibre i en comença un de nou, si no es fes així, ens sortirien tots els llibres empalmats.

Fa soroll, molt, però arriba un punt en que aquest so es converteix en una melodia hipnotitzant: clonc, clonc, clonc… cada pedalada és un xoc entre ferros, incessant. Però de vegades, si ja fa hores que cosim, arribem a no saber si la màquina està connectada o no… ens posseeix.

Avui n’hem cosit 109 exemplars de 12 plecs cadascun i ara ja estan llestos per encolar.

No us podeu arribar a imaginar quantes pedalades hem arribat a fer amb aquesta preciosa màquina… aposteu alguna xifra?