Sincronia, llibres i pel·lícules

Sabeu què és la sincronia? La coincidència en el temps de dos o més fets, fenòmens o circumstàncies. La sincronicitat és un principi de connexió no causal, ja per a les antigues cultures que l’havien observat, formava part del llenguatge del Creador.

I m’encanta quan em succeeix i ja que va de llibres us ho voldria explicar.

De vegades em compro un llibre perquè només de tenir-lo a les mans, sé que m’agradarà. Encara que no me’l pugui llegir en aquell moment, passa a “l’estanteria de llibres per llegir” i l’agafo quan realment aquell llibre em crida.

No tenia res per llegir aquestes vacances de Setmana Santa i em vaig dirigir a la meva llibreria a buscar-ne un el Divendres Sant. Els meus dits van resseguir els lloms dels llibres fins que van anar a parar al llibre: “Una mujer en Berlín” d’autora Anònima.

És un diari personal narrat per una noia jove, amb molta naturalitat i que sense embuts explica el dia a dia d’un període final de la Segona Guerra Mundial a la ciutat de Berlín amb un estil que transmet la duresa del que és passar gana, sentir-se desconcertat, tenir por, intentar superar-se per poder subsistir davant l’atrocitat nazi o fins i tot sobreviure com a dona de la barbàrie de soldats del bàndol soviètic.  Un relat una mica dur de pair i immensament revelador per la seva autenticitat.

La sincronia comença quan obrint la primera pàgina veig que la data del diari és la mateixa data en la qual començo el llibre, el 20 d’abril, del 1945 al 2019. 74 anys de diferència però exactament el mateix dia. Sincronia i màgia. 

Talment com el dia que vaig agafar de la mateixa estanteria de llibres per llegir, “La muntanya del Mal Consell” d’ Amos Oz, el mateix dia que l’autor moria, sense jo saber-ho, el 28 de desembre de 2018. I creieu-me si us dic que era d’aquell passat Sant Jordi, és a dir, que feia més de mig any que aquell llibre s’estava allà esperant com per agafar-lo el dia que l’autor ens deixa.

La confluència de dates és pura sinergia i no puc deixar de preguntar-me com pot ser que de tants dies que té l’any, coincideixen aquestes xifres capritxosament, o és que segueixen un ordre?

Altres sincronies: Dies després poso una pel·lícula a l’atzar pensant-me fins i tot que era oriental, a causa del seu títol singular, potser em recordava a “Una pasteleria en Tokyo”, “La tumba de las luciérnagas” o “Comer, beber amar” i resulta que no. La temàtica és la mateixa que el diari d’ “Una mujer en Berlín” que encara estava llegint, és a dir, de la Segona Guerra Mundial.

La pel·lícula de la que us parlo és “La sociedad literària del pastel de piel de patata“, de la qual m’assabento que la història, naturalment, està basada en un llibre. Una pel·lícula preciosa la qual reflexiona molt sobre els llibres tota l’estona, de com en un període tant fosc i incert, tan dolorós i horrorós de la guerra, on la pèrdua de familiars o de tots els béns materials, fins i tot gairebé de la mateixa ànima de cada persona, són els llibres qui salven la vida dels personatges. I en aquesta pel·lícula és literal, salven la seva vida gràcies a crear un club de lectura improvisat al qual li posen el nom hilarant de la inspiració d’una anècdota viscuda. Hi ha frases com “I si els llibres tenen el poder de reunir a la gent, que aquest faci la seva màgia” i certament els llibres uneixen les seves vides i els hi proporcionen l’escalf que necessiten, l’essència de la història en plena guerra i postguerra. A l’inici els personatges es troben també gràcies a una carta i un llibre i a partir d’aquí, la història es desenvolupa. Altament recomanable.

Més sincronies:

Dies abans vaig rescatar “La llibreria dels finals feliços” de Katarina Bivald.

Quan el vaig tenir a les mans per comprar-lo em va fer decidir el fet que anava de llibres, llibreries i cartes entre dos personatges, igual que les cartes que s’envien a “La sociedad literària del pastel de piel de patata”. Però com que encara no en sabia res d’aquest llibre i pel·lícula, en el seu moment vaig tenir la referència per triar-lo, d’una barreja entre la novel·la: “84 de Charing Cross Road” de Hellen Hanff del qual ja us he parlat en algun post anterior perquè és un dels meus llibres favorits i “La Libreria” de Penelope Fitzgerald tant coneguda gràcies a la pel·lícula de l’Isabel Coixet.

Entre les tres novel.les: “La llibreria del finals feliços“, “84 de Charing Cross Road” i “La Llibreria” sumen el triangle amorós de llibres, llibreries i cartes que tant m’agrada.

Anem per parts, anem a parlar d’altres sincronies.

Abans de llegir “La Llibreria” de Penelope Fitzgerald, quan encara no sabíem ni que existia, sabeu qui va enquadernar el guió de l’Isabel Coixet? Exactament, Relligats Olivé. Va arribar al nostre taller: “The Bookshop”  en fulls impresos i nosaltres li vam donar el format de llibre. Evidentment no us vam explicar per no trair la confidencialitat del client.

A l’estrena de la pel·lícula vaig preferir llegir el llibre abans de veure-la perquè sóc de les que pensa que els llibres són molt millors que le pel·lícules amb diferència. Tot i que he de dir que la pel·lícula de la Coixet va superar les meves expectatives amb escreix.

Trailer de la pel·lícula “La Libreria” de l’Isabel coixet 

La novel·la fa que respiris l’olor d’aquella llibreria que la protagonista fa néixer en un poblet de mala mort en un petit poble anglès, tot i les desavinences que l’envolten. L’olor de la lignina dels llibres, la llum del sol que s’escola per les finestres i la pols que habita al local i marca el pas del temps.

Exactament el mateix passa a la novel·la “La llibreria dels finals feliços” que m’he llegit recentment. Com no, els llibres que parlen de llibres em persegueixen. A la novel·la també pots respirar l’olor de la llibreria que la protagonista sueca munta a l’estat d’Iowa.

Fa reviure de nou els llibres, en una llibreria que munta de manera improvisada per fer passar el temps en un poblet on ha anat de vacances per conèixer a la persona amb qui es cartejava i que per un imprevist a l’arribada, tot canvia completament.

La seva autora, Katarina Bivald, és una dona que també havia treballat en una llibreria i es nota que ha llegit una quantitat immensa de llibres que li donen un bagatge d’escriptora més que eficaç. Endreçant llibres i comentant-los es parla del best seller que va causar un terratrèmol en els seus temps: “Lolita” com també menciona la novel·la de “La Llibreria”, un llibre força especial com perquè no passi per desapercebut. Podeu veure l’adaptació al cinema també pel gran mestre Stanley Kubrick.

Katarina Bivald també parla de “Farenheit 465″, de Jane Eyre, esmenta des de “El diari de Bridget Jones“ fins a Paul Auster, d’Scott Fitzgerald, o de Mark Twain a Harry Potter, d’Annie Proulx, de la Bíblia… Esmenta gèneres literaris, confessa que li agraden els llibres enquadernats en pell, dels rituals per organitzar una llibreria (tema tan estudiat pels bibliotecaris), de com n’és d’enriquidor parlar dels llibres amb altres persones, de fer-los recomanacions o de simplement citar-ne textos o frases… I com a debat filosòfic la protagonista explica el seu dubte existencial de si s’estima més als llibres que a les persones.

Els llibres, les cartes, les llibreries, les pel·lícules, els autors, els guions, les dates….

Tantes casualitats et deixen un bon regust al paladar i acaben formant un gran Tot. No hi ha res que passi perquè sí, busqueu a les vostres vides i trobareu connexions amagades o fets encadenats. En trobareu?