La nova Col·lecció Tèxtil

Des de Relligats Olivé intentem que els nostres productes de botiga siguin fets amb molta dedicació i paciència, amb molta cura i amb materials que li ofereixin al producte l’etiqueta d’innovació, autenticitat i de peça única.

Intentem trobar papers per folrar les nostres llibretes, àlbums, carpetes o arxivadors amb papers o teles de diferents botigues fins i tot de diferents països. N’hem trobat de l’Índia, del Nepal, de la Xina, d’Anglaterra, d’Itàlia, de Nova York… Hem fet servir papers antics, romàntics, agradables al tacte, hem fet servir peces de roba transformant-les i hem aconseguit teles trobades en botigues ben especials.

Cada cop que acabem una col·lecció ens llancem a buscar materials nous per crear més productes, i de vegades és el material que ens troba a nosaltres. En aquest cas us vull explicar la història de la nostra pròxima col·lecció que ja està en marxa: “La Col·lecció Tèxtil”.

Una clienta s’acosta al nostre taller per explicar-nos que un tiet seu que es dedicava a la Indústria Tèxtil ha mort i que tenen un gran estoc de teles antigues. La idea ens suggereix alguna cosa autèntica i tot i que no estem convençuts que hi trobem res adient al nostre estil, decidim passar-hi.

I aquí comença l’aventura: són uns baixos de Rambla Catalunya. El rètol a la paret ens dóna la benvinguda: “Cedimatexsa: Central de Distribución de Manufacturas Textiles”.

Premem el timbre que fa un soroll de clàxon antic amb una potència exagerada i ens vénen a obrir. Ens endinsem passant per dues sales grans i buides sense res a destacar fins que arribem a la sala interior que ens sorprèn per la seva deliciosa arquitectura.

La sala té unes columnes primes de ferro que sustenten el sostre, aquest està ple de claraboies que deixen entrar a la sala una llum plàcida, clara, neutre… al mig un taulell immens que s’utilitza per tallar els metres de teles sense parar, dos taulells als laterals que carreguen rotllos amb milers de metres de teles.

Rotllos i més rotllos recolzats a les parets, tot el que poden i més, amuntegant-se els uns amb els altres.

De seguida veiem que hi ha teles que de ben segur encaixaran amb el nostre gust de Relligats Olivé i fem una passada ràpida.

Ens conviden a baixar al magatzem del soterrani i la nostra sorpresa és màxima en veure la immensitat de l’espai amb passadissos i estanteries absolutament plenes de rotllos de tela.

Ens n’hem enamorat d’unes en particular, l’especialitat de l’empresa. Són les teles de Damasc, ens expliquen les noies que la diferència la dóna que el motiu sigui cosit amb fil i no estampat. Està en una desena de colors i amb diferents motius de més senzills a més treballats.

També triem teles de floretes petites que ens recorden uns sacs de dormir de la nostra infantesa, de quan només hi havia pocs estampats i poca varietat de productes i ens inspiren records dels llibres de Beatrix Potter.

Altres teles elegantíssimes que tenen uns acabats setinats amb uns estampats de mimoses.

D’altres amb flors grosses ben vistoses.

Motius arabescos i formes de caixmir, estampats retro que semblen trets de les rajoles antigues de les parets de les cuines dels nostres pares.

I un estampat per donar un homenatge a la moda amb un toc dels seixanta del segle XX.

I aquest és una petita mostra del resultat de la tria de teles per convertir-les en llibretes o àlbums:

A part de tantes teles, entremig de les estanteries hi ha milers de secrets d’una empresa, entre la pols d’una història com qualsevol altra que quedaria soterrada per la modernitat si ningú ho expliqués.

Ens fascina el local, ens fascina el tèxtil, ens fascina la història i per això crèiem que us havíem de transmetre l’essència de la nostra nova “Col·lecció Tèxtil”.

És la història d’un empresari de la dècada de 1930, Jaume Argelich Twose, ara mort a finals de 2018. El seu pare va comprar l’immoble en una subhasta per a convertir els baixos i el soterrani en les oficines i tallers de l’empresa tèxtil Cedimatexsa, successora de Teixits Noguera que va ser fundada a Igualada l’any 1843 i que és d’on provenen la majoria de les teles.

Van decidir apostar per la Indústria Tèxtil amb un producte de qualitat i amb molt de nom i èxit fins que va arribar la crisi. Li va quedar un estoc importantíssim de material que no va arribar a vendre mai i ara s’acumula als baixos del gran magatzem. Sense cap hereu que continuï la saga, aquest lloc ha acabat desapareixent de la nostra Barcelona però no les seves teles que ara trobareu en alguns dels nostres productes fets a mà.

Que sapigueu que els pisos de l’immoble van ser utilitzats com a habitatges fins a 2004, any en què el seu actual amo Jaume Argelich Twose, va començar a llogar la finca com a plató de cinema i va passar a anomenar-se “Casa Argelich”. La nostra grata sorpresa és descobrir que el lloc en concret és l’escenari de la famosíssima pel·lícula “Rec”. Hi podeu reconèixer la porta d’entrada en aquest fotograma.

Nosaltres hem vist la pel·lícula ara, arran de la sincronia, i hem vist les teles de les quals us parlem en diverses escenes de la pel·lícula i les sales i els taulells de Cedimatexsa.

Tot plegat una història ben especial la que hi ha darrera de la nostra nova “Col·lecció Tèxtil”, no trobeu?