Què-Qui-Com és la fibra?

És la cel·lulosa, la substància que més es troba a la paret de les cèl·lules vegetals. La fibra del paper pot provenir de la fusta dels arbres, del lli, de la palla, del cotó, del cànem…

La qualitat del paper esdevindrà millor o pitjor depenent del tipus de fibra que porti, la qualitat de la fibra donarà la qualitat del paper.

Els papers fets artesanalment tenen la fibra en totes direccions, el sentit és aleatori. La cel·lulosa es transforma en una pasta mitjançant uns processos mecànics i les fibres es reparteixen d’aquí cap allà sense ordre, aconseguint donar al paper un aspecte amb textura de gra.

En canvi en els papers fets industrialment, la fibra s’alinea en el moment de la producció. Fins i tot podem saber la direcció de la fibra perquè acostuma a anar paral·lela a la part llarga del paper, en les llarguíssimes bobines on és enrotllada.

La fibra del paper és imprescindible tenir-la en compte, tan important com la tria dels materials que decidirem utilitzar per enquadernar un llibre. Segur que us heu trobat alguna vegada un llibre que no tanca bé o que no obre correctament, que la tapa no cau pel seu propi pes o que té les pàgines ondulades. Tot això passa perquè la fibra del paper no és paral·lela al llom.

És imprescindible que estiguin ‘a fibra’ (paral·lela al llom), el cartró de les tapes, el paper de les guardes, la tripa, el forro… i així aconseguirem no tenir cap sorpresa en acabar el llibre.

El sentit de la fibra la podem detectar de diferents maneres:

• Si el paper és verjurat, veurem a contra llum unes línies que marquen el sentit de la fibra.

• Una altra manera de saber-ho és esquinçant el paper de dreta a esquerra i de dalt a baix, el que quedi més recte ens mostrarà la direcció de la fibra. En aquest exemple la fibra paral·lela al llom seria el segon full.

• I per últim podem arquejar el paper acompanyant-lo suaument amb la mà sense arribar a doblegar-lo del tot. Primer de dreta a esquerra i després de dalt a baix. Sabrem quina és la direcció de la fibra observant quin doblec presenta menys resistència. En aquest cas serà el primer exemple.

Important a tenir en compte que quant s’encola un paper aquest tendeix a expandir-se en la mateixa direcció de les fibres, així és que si hem de col·locar aquest paper en un lloc concret, per exemple folrar una caixa, haurem de calcular que el paper creixerà. O per exemple, si no tallem els cartrons a fibra, quant el paper encolat es comença a assecar aquest tibarà cap a una direcció i el cartró cap a un altre, aconseguint així que el llibre, quan estigui sec, no tanqui bé. O si l’ impressor no ha imprès els fulls a fibra, tot i que l’enquadernació sigui correcte, ens costarà de mantenir les planes obertes per llegir-lo fàcilment.
Els papers i les seves històries, secrets i curiositats, si voleu saber-ne més, podeu visitar el Museu Molí de Capellades i aprendreu a fer paper.

Coneixíeu la fibra? Us atreviu a trobar el sentit del paper d’algun díptic de propaganda que trobeu avui?