Un nus senzill però especial.
L’altre dia veient una pel·lícula ambientada en una colònia tèxtil, “Olor de colònia”, vaig veure com les filadores feien el mateix nus amb el fil que el que utilitzem nosaltres els enquadernadors quan cosim a mà al teler.
I això em va fer adonar que és un nus artesà i tot i que jo l’utilitzi sovint és un nus especial.
El fil no és infinit, passant per plecs i plecs s’acaba i arriba l’hora d’unir els dos caps, el que s’ha acabat i el nou per poder continuar cosint.
Ha de ser un nus que quedi ben fort i resistent perquè ell mateix sigui el que trava el mateix fil a l’estirar i fer que no s’escorri.
I perquè sigui fàcil d’entendre us he fet un mini tutorial de com fer-ho.
El coneixíeu? L’utilitzeu?
